Davant els fets de l'1O

Podem Sant Esteve Sesrovires davant els fets de l’1-O

Ahir, 1 d’octubre de 2017, el món va sentir el clam democràtic del poble de Catalunya. Arreu del territori, catalanes i catalans vam demostrar que no hi valen mitges tintes en la defensa dels drets i la condemna dels abusos. Sant Esteve Sesrovires n’és un exemple extraordinari.

Ho hem dit sempre: Podem no som un partit independentista, tampoc antiindependentista, defensem i defensarem els valors de la democràcia i l’apoderament ciutadà sigui quina sigui la forma d’organització política que la gent triï. Per això, ens arrenglerarem sempre amb la democràcia i amb els demòcrates contra tota forma d’abús, imposició i autoritarisme.

Com a veïnes i veïns, considerem també que cal anar més enllà de l’enèrgica i necessària condemna de les càrregues policials d’ahir, perquè l’actuació policial no pot analitzar-se només en termes de “proporcionalitat” o no, sinó d’acord amb l’objectiu polític que la motiva i el profund autoritarisme que l’inspira. No és més o menys “proporcional” la reacció al·lèrgica d’un Estat contra unes urnes, el més important és el símptoma de falta de salut democràtica d’aquest Estat malaltís.

La lògica amb què va afrontar la situació el govern de l’Estat Espanyol va ser imperialista, anacrònica i autoritària, tractant de reprimir un clam democràtic i d’humiliar un poble a cops de porra. Els fets d’ahir imposen categories noves a la situació, ahir es va obrir un horitzó diferent i cal anar més enllà dels vells discursos.  És evident que ahir no es va poder votar amb normalitat arreu, però això no pot instrumentalitzar-se per reduir-ho tot en termes de garanties i pretendre invalidar el que va succeir ahir com si no hi hagués succeït mai. Ahir, el Govern del PP va expulsar Catalunya de l’Estat Espanyol sota el crit de “a por ellos!” i va desprendre’s definitivament de tota legitimitat per formar part de cap via democràtica basada en el diàleg.

No és moment avui de contrastar relats èpics ni deixar-se endur per aquesta estranya mescla de sentiments que a totes i tots se’ns amunteguen al cor. Cal apel·lar amb seny a tots els demòcrates, als del sí i als del no, als que van votar en blanc i als que no van votar, als d’aquí i als d’arreu. No es tracta de triar sí o no a la independència de Catalunya, ni entre dos pobles o dues nacions, es tracta de triar entre democràcia o feixisme i la comunitat internacional ha de tenir clara ja aquesta tria.

El règim del 78 ha demostrat que la seva herència franquista és més viva que mai i la putrefacció d’un govern corrupte no fa més que atiar un foc que cap anhel democràtic legítim ha provocat.

Catalunya ahir va demostrar la urgència de trencar el cadenat del 78 i d’endegar un procés constituent, democràtic i des de baix per decidir-ho tot. Ahir vam obrir una escletxa de futur per a totes i tots.

Demà aturem el país, per arrencar-lo de nou junts i juntes cap a un futur millor.